En primer lloc, evitarem el sobreaccident.

Un cop localitzada la víctima, procedirem a desenterrar-li el cap el més aviat possible. Això ens permetrà fer una sèrie d’observacions importants per a tenir una idea de què li pot haver passat.

• Hi ha una cavitat davant la cara de la víctima?

• La boca i el nas tenen neu?

• Quin és el color de la pell (pàl·lida, blava)?

A partir d’aquestes observacions farem un bilan vital, és a dir, un reconeixement bàsic de l’estat de la persona.

El bilan vital consta de 3 fases.

• En la primera fase, hem de veure si la víctima està conscient. Per fer-ho, primer de tot li parlarem i intentarem que ens respongui. Si no ho fa, intentarem que ens respongui amb moviments: que ens apreti la mà, que parpallegi...

Si la víctima està inconscient, passem a la següent fase

• La segona fase es tracta de saber si la víctima respira. Podem observar si hi ha moviments toràcics o bé apropar-nos a les vies respiratòries i escoltar si respira durant 10 segons. En cas de no ventilar, mirarem durant màxim 10 segons si te pols. El pols es pren habitualment a l’artèria caròtida, al coll, o bé a la femoral. Si té pols, farem insuflacions a un ritme normal, entre 12 i 20 insuflacions per minut en l’adult. Si no té pols, començarem el massatge cardíac: 30 massatges i 2 insuflacions.

Simultàniament farem un bilan lesional complementari per buscar altres traumatismes (tercera fase).

Sigui quin sigui l’estat de la víctima, hem de sospitar sempre que pot tenir un traumatisme greu (columna, crani, hemorràgia interna). Cal seguir l’evolució de la víctima fins que arribin els equips de socors.

Casos pràctics

• Ensorrament de curta durada, víctima conscient.

Situació ideal, cal lluitar contra el fred (aïllar de la neu de forma prudent, roba seca). Si la víctima presenta dolor a la columna, el tòrax o l’abdomen limitarem al màxim les mobilitzacions.

• Ensorrament de curta durada, víctima inconscient que respira.

Els trastorns de la consciència estan sovint lligats a traumatismes cranials, asfíxia perllongada o hipotèrmia. Farem una manipulació prudent i control de possibles lesions medul·lars (controlar sobretot les cervicals). Posarem la víctima en posició lateral de seguretat i l’aïllarem del fred.

• Ensorrament de curta durada, víctima inconscient que no respira.

Pitjor pronòstic. Cal fer maniobres de reanimació cardiopulmonar amb massatge cardíac i ventilació artificial. Manipular la víctima de forma prudent. Si hi ha més víctimes per desenterrar, valorar la possibilitat de deixar aquesta ja que els seves possibilitats de supervivència són molt baixes i concentrar tots els esforços per rescatar i tractar les altres víctimes (tot depèn del nombre de rescatadors, de víctimes, del seu estat...)

• Ensorrament de llarga durada, víctima conscient.

Situació molt rara. Actuarem de la mateixa manera que en el primer cas.

• Ensorrament de llarga durada, víctima inconscient que respira.

Probablement, la causa d’aquest estat és la hipotèrmia. Actuarem igual que en el segon cas.

• Ensorrament de llarga durada, víctima inconscient que no respira.

És la situació més complicada, és impossible conèixer la causa de l’aturada cardiorrespiratòria. Cal fer les maniobres de reanimació fins a l’arribada dels equips de socors. La víctima té poques possibilitats de sobreviure.