La hipotèrmia es defineix com la disminució de la temperatura central del cos per sota de 35º C. Es cataloga tradicionalment en hipotèrmia moderada si la temperatura es troba per sobre de 32º, hipotèrmia severa si la temperatura es troba entre 32º i 25º i hipotèrmia major si la temperatura es troba per sota de 25º.

Existeixen diverses causes que poden provocar o accelerar la hipotèrmia, com l’exposició al fred, trastorns del sistema nerviós central, anestèsia, alcohol, traumatismes...

Què li passa a un cos que cau en hipotèrmia?

La pell i els teixits que s’hi troben a sota es mantenen a una temperatura constant gràcies a la sang que hi circula. La temperatura de la sang es deu a la calor que prové de l’energia alliberada per les cèl·lules quan es cremen aliments. La temperatura interna del cos és de 37º.

Quan hi ha factors que alteren aquest equilibri de temperatura, el cos reacciona concentrant la sang a nivell central per protegir del fred els òrgans importants com el cervell, el cor...

Com ho fa? Simplement reduint el diàmetre dels vasos sanguinis perifèrics (sobretot de les extremitats, braços i cames). Per això el cos d’una persona hipotèrmica està fred i pàl·lid.

Tipus d'hipotèrmies

Hipotèrmia lleu:

Succeeix quan el nostre organisme es refreda i agafa una temperatura d’entre 33º i 35º . Apareixen símptomes com tremolors, agitació, reducció del diàmetre dels vasos sanguinis de les extremitats (vasoconstricció), augment del líquid urinari per fred o letargia mental lleu.

Hipotèrmia moderada:

Es dóna quan la temperatura del cos oscil·la entre 30º i 33º. El signes que apareixen són letargia o estupor, tendència a arítmies, interrupció del tremolor, rigidesa muscular i pupil·les del ulls molt obertes, disminució de la freqüència cardíaca progressiva i tensió arterial disminuïda.

Hipotèrmia severa o greu:

Es dóna quan la temperatura del cos es troba per sota de 30º. S'instaura estupor i coma, perill d'arítmies, pupil·les dels ulls molt obertes i que no reaccionen a la llum. La respiració, el pols i la tensió arterial són difícils de detectar. També hi ha una disminució important de la circulació sanguínia, disminució de la necessitat d’O2 cerebral i reducció del desgast cardíac.

L’aspecte del cos és com el d’un mort.

Què s'ha de fer?

Extreure la víctima del lloc on sigui (allau, riu... ), i intentar eliminar la font de fred que ha provocat la hipotèrmia (protegint del vent, de l’aigua freda, de temperatures molt baixes... ).

Retirar la roba mullada o humida i tapar la víctima amb mantes, i sempre que es pugui, transportar-la en posició horitzontal.

Cal tenir present que les persones amb hipotèrmia poden tenir altres lesions.

En cas de parada cardiorespiratòria cal alliberar les vies aèries (en cas d’allaus, treure la neu de la boca, si en té, i treure tot el que pugui comprimir l’abdomen i el tòrax per facilitar la respiració). El massatge cardíac i la ventilació s’han de fer a un ritme normal ja que el seu rendiment és suficient per les necessitats metabòliques reduïdes de l’organisme hipotèrmic durant molt de temps.

L’únic tractament específic que es pot utilitzar in situ és el subministrament d’aire calent i humit a la víctima, així com sueros calents, si està conscient, per retardar la pèrdua de calor. Aquest subministrament d’aire calent es fa amb un aparell simple, compacte i lleuger que funciona per reacció química i que duen els equips de rescat.

El transport i evacuació han de ser molt suaus i curts. Si és possible, el ferit s’ha de transportar de manera horitzontal perquè la sang, que en aquests casos està concentrada en el òrgans vitals, no es mogui. Un canvi en la distribució de la sang o un principi de rescalfament pot provocar una aturada cardíaca.