Les congelacions són lesions causades per una exposició al fred per sota dels 0 ºC, ja sigui de manera perllongada o curta i intensa.

Quan ens exposem al fred, l’organisme respon amb una disminució del diàmetre dels vasos perifèrics (artèries) que provoca una disminució de la temperatura corporal.

Existeixen diverses condicions que poden afavorir l’aparició de la congelació:

• Factors externs, com la temperatura baixa, el vent, la humitat, la qualitat de l’equipament que ens protegeix...
• Factors interns, com la deshidratació i l’alçada (hipòxia).
• Altres factors de risc són el tabaquisme, malalties autoimmunes, congelacions anteriors...

Les congelacions solen aparèixer en les extremitats de mans i peus i també en punts vulnerables com orelles, nas, pòmuls i tota la pell exposada al vent.

El més perillós és que es produeixen sense dolor, el dolor apareix quan recuperem la sensibilitat i es recupera l’extremitat.

Existeixen principalment 3 graus de congelació:

El primer grau, que es caracteritza per pal·lidesa de la part afectada seguida per vermellor i una sensibilitat entumida quan es rescalfa la part afectada. Es cura completament en unes setmanes.

El segon grau superficial es defineix per l’aparició de butllofes evidents al cap de 12 hores; l’evolució és la mateixa, però el problema de la sensibilitat pot durar mesos.

El segon grau profund es caracteritza per una anestèsia completa de la part afectada, algunes ampolles hemorràgiques i un edema important, és a dir que hi ha inflamació a les zones afectades i també per sobre d’aquestes zones.

El tercer grau es dóna quan aquestes lesions profundes donen lloc a necrosi i, a més, a la necessitat d’amputació.

És difícil d’establir un pronòstic immediat. Són necessaris tres o quatre dies per conèixer el grau de congelació, i en el cas de congelacions de tercer grau, uns 30 dies per conèixer la línia que delimita el teixit mort.

Què s'ha de fer?

Treure tots els anells, polseres, joies o altres objectes de les zones afectades, que en cas d’edema puguin dificultar la circulació sanguínia.

El tractament més eficaç és el rescalfament immediat amb aigua calenta (entre 37 i 40ºC) amb una solució antisèptica iodada. Es poden repetir els banys d’aigua tèbia. Després s’ha d’embolicar l’extremitat amb material estèril i benes no compressives per tal d’evitar infeccions.

També es prescriu l’ús d’analgèsics, ja que pot aparèixer dolor intens, i antibiòtics per evitar infeccions, sobretot si apareixen butllofes (que no s’han de trencar per no afavorir la infecció, i que protegeixen el teixit).

S’ha de pensar que, en el cas de congelacions als peus, si ens hem tret les botes per rescalfar-los, serà molt difícil tornar a posar-les ja que es poden inflar els peus.

Si no sabem com actuar correctament, és millor alertar i esperar als equips de rescat. MAI exposar la zona congelada directament al foc, i també s’han demostrat molt contraproduents les fregues amb neu o alcohol, els banys amb aigua bullint o els banys alternatius en aigua freda i calenta. Les zones congelades són molt insensibles i podríem agreujar la lesió.

El més important és prevenir!

En condicions de temperatures molt baixes és aconsellable anar sempre ben abrigat i no exposar durant massa temps zones del cos a l’exterior o al vent.

Guants, passamuntanyes i un bon calçat aïllant són molt recomanables.

També és important no portar roba gaire ajustada, ja que aquesta pot dificultar la circulació sanguínia.

La prevenció segueix essent essencial. El rescalfament per aigua calenta és només una emergència terapèutica que després es complementarà amb tractament farmacèutic.

Penseu que la curació és sempre lenta i les seqüeles, com ara els problemes de sensibilitat (dolor, augment o disminució de la sensibilitat), o els trastorns de la pell, entre d’altres, apareixen regularment.