Socorrisme de muntanya

La muntanya és un medi hostil, qualsevol incident o contratemps sense importància en un altre entorn, pot evolucionar ràpidament a una situació seriosa, fins i tot dramàtica, si no responem amb encert.

• Temperatura ambient: de mitjana, disminueix 1ºC cada 150 metres de desnivell. Si per exemple tenim una temperatura de 8,5ºC a 1000 m, en el mateix moment, a 2000, tindrem 2ºC.
• Humitat de l’aire ambient: és més baixa a mesura que augmenta l’alçada. Les pèrdues d’aigua corporal per evaporació i per la respiració seran més grans i això afavoreix la deshidratació.
• Vent: el relleu i les variacions tèrmiques fan que el vent sigui més present a la muntanya: augmenta de manera exponencial les pèrdues de calor corporal i augmenta el risc d’hipotèrmia.
• Radiació solar: menys absorció atmosfèrica i major reflexió fan que la radiació solar sigui molt intensa amb el conseqüent risc de cremades solars.
• Hipòxia: quan passem de 0 a 2000 metres, l’oxigen disminueix en un 20%.

Veiem doncs, que la persona es veu sotmesa a unes condicions ambientals que tot i ser perfectament tolerables poden conduir a serioses complicacions en determinades circumstàncies i poden desencadenar conseqüències dramàtiques (hipotèrmia, deshidratació, hipòxia...)