Cartografia ATES d'Andorra i proposta d'itineraris classificats

Accedir al geovisor

Què és la cartografia ATES?

L’Escala d'Exposició de Terreny d’Allaus (ATES pel seu acrònim en anglès) és una eina que permet avaluar, descriure i comunicar com de procliu és el terreny a estar afectat per allaus, sense tenir en compte els factors variables nivometeorològics.

La classificació ATES va ser desenvolupada l’any 2004 per Parks Canada arran d’un accident en que van morir set adolescents a causa, probablement, d’una mala elecció de l’itinerari. Des de llavors, aquesta escala s’ha anat aplicant a diversos massissos muntanyosos del Canadà i Nova Zelanda.

Al Pirineu, aquest projecte s’ha desenvolupat al Centre de Lauegi d’Aran, a Tavascan, a alguns sectors del Pirineu aragonès i a Andorra. Per a realitzar aquesta classificació, els tècnics tenen en compte diferents variables com el pendent, la densitat de la vegetació, les trampes del terreny o la freqüència i mida d’allaus esperades, entre d’altres.

El producte final és un mapa invariable en el qual el terreny allavós es divideix en tres classes. Normalment, aquest mapa va acompanyat del traçat d’alguns itineraris que també estan classificats amb aquesta eina

Simple

Exposició a pendents poc drets i terreny forestal. Algunes clarianes de bosc poden implicar zones d'arribada d'allaus poc freqüents. Moltes opcions per reduir o eliminar l'exposició

Exigent

Exposició a zones de trajecte d'allaus ben definides, a zones de sortida o a trampes. Hi ha opcions per reduir o eliminar l'exposició trobant rutes amb compte

Complex

Exposició a zones de trajecte d'allaus múltiples i superposades o a grans extensions de terreny obert i pendent. Zones d'inici d'allaus múltiples i amb trampes a sota. Mínimes opcions de reduir l'exposició

Prepara la sortida a casa i
endú-te-la a la muntanya

Accedir al geovisor

Catàleg de terrenys

Per a classificar els terrenys, es tenen en compte múltiples variables com el pendent, la densitat de la vegetació, les trampes del terreny o la freqüència i mida d’allaus esperades.


Simple

Vessant sense bosc amb exposició a pendents poc drets (<20° aprox.) i amb moltes opcions per traçar itineraris segurs.


Simple

Lloms i carenes amples sense exposició a zones de sortida, trajecte i arribada d'allaus


Simple

Terreny forestal dens amb algunes clarianes que poden implicar zones d'allaus poc freqüents (freqüència >10 anys)


Simple

Terreny de bosc esclarissat amb pendents generalment inferiors a 30° però amb algunes zones de sortida d'allaus (>30°) isolades sense potencial d'enterrament complet.


Exigent

Terreny obert amb opcions per reduir o eliminar l'exposició a allaus amb potencial d'enterrament.


Exigent

Terreny dret però amb presència de bosc que fixa el mantell i limita la mida de les allaus esperades


Complex

Exposició a grans extensions de terreny obert i dret on és molt favorable el desencadenament d'allaus. Les opcions de reduir l'exposició són mínimes


Complex

Terreny dret amb zones de sortida i trajecte d'allaus múltiples i superposades. La forma d'embut del vessant i la presència d'arbres a la zona de trajecte de les allaus agreugen les conseqüències d'una possible allau

Les trampes

Trampa

Malls situats sota una pala de més de 30° que poden provocar danys fatals si la persona és arrossegada per una allau i es precipita pel tallat. En terreny complex, també es preveuen trampes amb potencial d'enterrament complet

Trampa

Fons de vall estret i llarg, amb vessants drets. En cas d'allau de qualsevol mida, l'enterrament pot ser molt profund, a més de no presentar cap escapatòria ni ruta alternativa

Trampa

Bosc amb clarianes que són zones de sortida d'allaus; si es desencadena l'allau, els arbres augmentaran el risc de patir traumatismes

El Projecte

L'any 2015 el Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra (CENMA) va començar a treballar en la cartografia ATES per Andorra. Un any més tard, gràcies a un ajut del departament d'Ensenyament Superior, Recerca i Ajuts a l'Estudi del Ministeri d'Educació del Govern d'Andorra és va crear un projecte de recerca i desenvolupament entre el CENMA i l'Observatori de la Sostenibilitat d'Andorra (OBSA) dedicat a generar una plataforma per donar a conèixer aquesta cartografia.

També al 2016, el Ministeri de Turisme i els diferents comuns d'Andorra, a través d'Infoturisme, d'Andorra Turisme, es van sumar al projecte per donar-li un impuls i obtenir en 4 anys la cartografia de totes les zones d’Andorra on es poden desenvolupar activitats hivernals de muntanya, així com afegir una descripció dels principals itineraris.

D'aquesta manera, s'aconsegueix tant una eina per millorar la conscienciació i la seguretat a l'hora de preparar sortides en medi hivernal, com una plataforma per promocionar i donar a conèixer noves zones i rutes que permetin potenciar aquesta activitat a diferents indrets del país.