La nutrició i la hidratació

A l'hora de planificar la nostra alimentació, i especialment si parlem d'alçades importants, haurem de tenir present el següent:

1. En alta muntanya i en ambients freds augmenten les nostres necessitats energètiques. Si a més realitzem una activitat aeròbica i de llarga durada, aquest increment és encara més visible, ja que necessitem:

   • “Més gasolina” pel cotxe
   • “Més combustible” per l'estufa

2. Generalment, en exercicis aeròbics, el substrat energètic principal que utilitza el nostre cos són els greixos. Però en alçada, on hi ha menys oxigen, s'ha comprovat que la preferència són els hidrats de carboni (pa, cereals, sucre...) emmagatzemats en forma de glicogen, ja que són els que aporten un millor rendiment i tolerància digestiva. El motiu és que els greixos necessiten més oxigen per metabolitzar- se i més temps per digerir- se, així que l'organisme, de manera intel·ligent, opta per utilitzar la via que li ofereix l'energia més fàcil i eficient, tot i que també hem de recordar que els greixos ens ajuden a aïllar-nos del fred.

3. Sovint podem pensar que només hi ha perill de deshidratació quan practiquem esports de muntanya a l'estiu i si fa calor. En alçada tenen lloc una sèrie de canvis ambientals, com la reducció de la humitat, la pressió atmosfèrica i la temperatura, que poden accelerar les pèrdues d'aigua corporal, fet pel qual també haurem d'assegurar una correcta hidratació.

4. En l'elecció dels aliments que portarem a la motxilla no només tindrem en compte la seva composició nutritiva, sinó també el seu pes i volum, és a dir, buscarem que amb el mínim espai obtinguem la màxima concentració calòrica.