Les allaus

Les allaus de placa es donen quan una placa, formada per neu amb certa cohesió, llisca per damunt d'una capa feble.

Una capa feble és una capa de neu, de més o menys gruix (moltes vegades de gruix mil·limètric), formada per grans amb poca o gens cohesió. Aquests grans poden formar capes febles persistents, que duren de dies a setmanes, o fins i tot mesos (gobelets, facetes, gebre de superfície); o bé poden ser capes febles no persistents, que s'estabilitzen poc després d'haver-se format (neu recent, agulles, graupel).

El que passa dins el mantell és que la capa febles es col·lapsa per una sobrecàrrega, es trenca, i aquesta fractura es propaga a través de la capa feble fins a algun punt de debilitat de la placa, on aquesta es trenca i cau l'allau.

Com més dura i gruixuda sigui la placa, més difícil serà iniciar aquesta fractura. D'altra banda, si es trenca tendirà a fer propagacions més grans.

La capacitat d'iniciació d'una fractura depèn de la resistència de la capa feble i del gruix i la duresa de la placa. La capacitat de propagació de la fractura depèn, a més, de l'energia acumulada per la placa (plaques velles acumulen més energia) i del contrast de propietats entre la capa feble i la placa (duresa, tipus i mida de gra).

Tremper, 2003