Mètodes de protecció

Existeixen diferents mecanismes de defensa per a protegir-nos de les allaus. D'una banda tenim els sistemes de predicció del perill d'allaus, que estan especialment dirigits a la protecció de les persones que circulen per la muntanya hivernal.

D'altra banda, també cal protegir les infrastructures (vies de comunicació, edificis, línies elèctriques, etc.) i les persones que les utilitzen. Aquesta protecció es fa a nivell d'ordenament territorial.

Hi ha diferents estratègies per a protegir-nos de les allaus en el camp de l'ordenament del territori. Per a protegir una zona d'allaus cal tenir en compte els diferents paràmetres que la controlen.

En ocasions cal construir grans infrastructures per a protegir-nos de les allaus, en altres ocasions fer obres permanents és poc efectiu i molt poc rentable econòmicament. Quan es dissenya la protecció, s'ha de tenir en compte què és el que cal protegir, és a dir, el grau de vulnerabilitat. Per exemple, un nucli urbà molt habitat, una carretera de trànsit, una pista forestal, el pas d'esquiadors de muntanya, el pas d'esquiadors de pista, etc. requeriran, de ben segur, solucions diferents.

Existeixen dues estratègies de protecció contra les allaus segons la durada de la protecció i segons el punt d'intervenció en la zona d'allaus. D'aquesta manera tenim:

Segons la durada de la protecció:

• Defensa permanent, que utilitza tècniques que no impliquen la presència humana constant.
• Defensa temporal, que utilitza tècniques que requereixen la intervenció humana continuada. Aquest tipus de defensa implica la presa de decisions en situacions de risc i protegeix durant un temps limitat.

Segons el punt d'intervenció en la zona d'allaus:

• Defensa passiva, que té com a objectiu detectar i modificar el flux de l'allau.
• Defensa activa, que té com a objectiu modificar o detectar les condicions de sortida de l'allau.

Totes aquestes estratègies poden combinar-se tal com mostra el quadre següent: