Factors que determinen l'estabilitat del mantell nival

El fet que es desencadeni una allau o no vindrà determinat per diferents factors. Per una banda tenim les característiques del terreny, que faran que una zona sigui més o menys propensa al desencadenament d'allaus. Aquestes característiques del terreny s'anomenen factors intrínsecs i són constants i característics de la zona. D'altra banda hi ha les característiques del mantell nival en qüestió i de l'atmosfera, aquests factors són variables en el temps i s'anomenen factors extrínsecs.

Factors intrínsecs


  • L'altitud: Determina que la precipitació sigui en forma de pluja o en forma de neu. Normalment no e sprodueixen allaus per sota dels 1700-1800 metres.

  • El pendent de la zona de sortida: Les allaus es produeixen en pendents que oscil·len dels 20-25º als 45-55º. En pendents inferiors la neu es manté estable (excepte amb neus molt humides, on es generen slush flows). En general els pendents forts (>55º) es purguen ràpidament. L'angle de desencadenament varia en funció del tipus de neu.

  • Morfologia del vessant: En els vessants convexos les forces de tracció que actuen sobre el mantell són més fortes i per tant són zones de debilitat, si es produeix una allau és probable que la cicatriu es trobi en un vessant convex.

  • Orientació del vessant respecte al Sol: Determina la quantitat de calor que rep el mantell. Això influencia el metamorfisme dels grans de neu. Com a norma general, en vessants sud hi ha més humidificació del mantell, i en vessants nord es troben gradients de temperatura més elevats.

  • Orientació del vessant respecte als vents dominants: El vent erosiona la neu a sobrevent i la diposita a sotavent. Segons la direcció d'on bufi el vent, es formaran plaques en un vessant o en un altre.

  • Rugositat del sòl: La presència d'irregularitats sobre el sòl (p. ex. grans roques) afavoreix l'ancoratge del mantell nival, per contra, hi ha situacions que afavoreixen el desencadenament de les allaus, com la presència de prat alpí llarg (en zones sense pasturatge).

  • La vegetació: La presència de vegetació és un dels factors que més condicionen el desencadenament de les allaus. Un bosc espès afavoreix l'ancoratge del mantell nival, pel contrari, en un bosc esclarissat se'n poden desencadenar. La vegetació baixa (arbustos, nerets etc.) s'oposa a l'assentament del mantell nival i afavoreix el metamorfisme de gradient, assegurant un mal ancoratge en la seva part inferior.

Factors intrínsecs


  • La temperatura de l'aire: La temperatura determina el tipus de metamorfisme que actua en el mantell nival. Si és propera als 0ºC pot produir la fusió del mantell i per tant donar lloc a allaus de neu humida. Si és molt freda pot donar lloc a metamorfisme de fort gradient, amb la formació de facetes i gobelets, grans molt poc cohesius. Per altra banda les temperatures fredes constants mantenen el risc de desencadenament d'allaus de neu recent.

  • Precipitació de neu: Determina la quantitat de neu que hi ha en el mantell nival, i pot ser la causa d'allaus ja que és una sobrecàrrega sobre el mantell anterior. Amb 30-40 cm de neu recent hi ha perill d'allaus en els pendents més inclinats. Amb 50-60 cm de neu recent el perill d'allaus és generalitzat i es recomana no sortir a la muntanya.

  • Precipitació d'aigua: La pluja, si és prou abundant, pot humidificar el mantell nival i per tant donar lloc a allaus de neu humida.

  • El vent: Genera acumulacions de neu en certes zones, i és el responsable de la formació de les plaques.

Pàgines temàtiques relacionades

Les zones d'allaus

Les allaus acostumen a baixar per unes zones determinades que s'anomenen zones d'allaus. Això provoca que moltes vegades deixin empremtes...

Llegir més
Mètodes de protecció

Existeixen diferents mecanismes de defensa per a protegir-nos de les allaus. D'una banda tenim els sistemes de predicció del perill d'allaus...

Llegir més
Els perfils de neu

Els perfils de neu són registres estratigràfics del mantell nival, és a dir, el reconeixement i representació de totes les capes de neu que trobem...

Llegir més