Els test d'estabilitat

Els tests d'estabilitat són assaigs que fem en el mantell nival per avaluar-ne l'estabilitat respecte a les allaus de placa. S'utilitzen tant per part dels observadors per a fer el butlletí de perill d'allaus, com per part dels practicants d'esports de muntanya hivernal. N'hi ha de diferents tipus, això ens permet escollir el que millor s'adeqüi a les nostres necessitats.

L'objectiu dels testos és observar com reacciona el mantell a una sobrecàrrega. El que farem és carregar un bloc aïllat del mantell per observar si hi ha algun nivell per on aquest es trenqui (capa feble), i si és així, mirarem si aquesta fractura es propaga per tota la capa feble o no. Les capes febles poden ser de gobelets, facetes, partícules reconeixibles...en general estan formades per grans amb una cohesió molt baixa. També mirarem amb quina facilitat cau la neu de sobre la capa feble, és a dir, si cal carregar molt el mantell o si, per contra, amb molt poca càrrega ja cau.

Els tests d'estabilitat ens donen una informació molt útil, ja que ens podem fer una molt bona idea de l'estabilitat del mantell en el punt on fem el test, però són només un altre factor a tenir en compte per avaluar l'estabilitat de tot el mantell, i no ens en podem fiar cegament, ja que tenen les seves limitacions.

D'entrada, els testos avaluen una porció molt petita de mantell, i hem de tenir en compte que aquest pot tenir variacions laterals, per tant hi pot haver capes fràgils en el vessant que no apareguin en el punt on fem el test. D'altra banda, la interpretació tampoc és fàcil, aquí l'experiència juga un paper molt important, així que és bo anar-ne fent sempre que es pugui, això ens ajudarà a interpretar-los.

Així doncs, els testos ens seran molt útils com una observació més a tenir en compte conjuntament amb totes les altres (marques de vent, allaus recents, cornises, etc.).

Els tests d'estabilitat s'han de realitzar prop del vessant que vulguem analitzar, però mai ens hem de posar en perill. Buscarem un lloc amb un pendent d'entre 30º i 45º i amb una orientació similar al vessant en qüestió, l'ideal és fer-los a la part superior o a un costat del vessant que volem avaluar, o en vessants similars però més petits.

Aquí en veurem sis: el test del bastó, el test noruec, el test de compressió, l'stuffblock, el test del salt o rutschblock i el test de la columna estesa; que són els que es realitzen més habitualment.