Els test d'estabilitat

És un test proposat per K. Birkeland i R. Simenhois l'any 2006.

Aquest test és molt semblant al test de compressió, però augmenta la superfície d'aquest test clàssic. S'aïlla una porció del mantell nival de 30 cm d'ample i 90 cm de llarg, perpendicular al pendent, i amb un màxim de 120 cm. Posem la pala plana sobre un dels extrems de la columna i carregarem el mantell donant cops sobre la pala. Començarem donant 10 cops amb la punta dels dits, si no cau seguirem amb 10 cops més movent el braç des del colze, i si així tampoc no cau farem 10 cops més amb el puny, movent tot el braç.

Aquest test ens permet observar si es genera una fractura i, a més, si aquesta es propaga per tot el bloc o només per una part. Aquesta informació és molt valuosa, ja que per a que es produeixin allaus de placa, cal que es produeixi una fractura, i que aquesta es propagui per un pla de lliscament. Hi ha quatre resultats possibles, i cadascun d'ells s'anota amb lletres. Les tres primeres són ECT, les inicials de "Extended Column Test" i les altres fan referència a la facilitat amb què es produeix i es propaga la fractura.

En resum, si hi ha trencament i la fractura es propaga per tota la columna en el cop que ha iniciat la fractura o en el següent, el mantell és inestable. Si, en canvi, no es produeix fractura o aquesta es produeix però no es propaga per tota la columna, el mantell es considera estable en la zona on s'ha fet el test.

Aquest test, però, presenta algunes limitacions. Sembla ser que subestima l'inestabilitat del mantell quan la capa fràgil té per damunt una placa dura i espessa. A més, no dóna resultats fiables per capes fràgils a més d'un metre de profunditat.

Tot i això, aquest test ha estat provat en nombrosos casos, tant en vessants estables com inestables, i ha donat una molt bona correlació test-realitat, és a dir que en la majoria dels casos en què hi havia hagut allaus, el test donava com a resultat un mantell inestable. En canvi, en vessants potencialment inestables on no s'hi havia produït allaus, el test donava com a resultat, en la majoria dels casos, un mantell nival estable. És un dels més utilitzats per a la confecció dels butlletins de perill d'allaus.