La defensa temporal passiva

La defensa temporal busca la protecció de béns i persones únicament en els moments de risc d'allaus. Hi ha dos tipus principals de defensa temporal passiva: la prohibició i l'evacuació. Normalment aquestes mesures són preses per les autoritats competents en el tema, encara que de vegades entitats privades, com podria ser una estació d'esquí, poden decidir fer actuacions d'aquest tipus.

Normalment les mesures preses són de l'ordre de:

• Clausura d'una carretera amb prohibició de circular-hi.
• Prohibició de tota presència humana en una àrea determinada.
• Tancament d'una pista d'esquí o d'una àrea esquiable.
• Evacuació d'immobles.
• Consignes als habitants d'una àrea de confinament temporal a casa.

La decisió d'una prohibició o una evacuació parteix de la premissa que existeix un seguiment continu de les condicions meteorològiques i de l'estabilitat del mantell nival. Això implica l'existència d'un equip de nivòlegs que realitzin aquesta tasca.

La defensa temporal activa

Consisteix en el desencadenament d'allaus de forma controlada abans de que l'allau pugui desencadenar-se de forma natural i de manera imprevisible. La tècnica utilitzada és la d'anar purgant la neu a mesura que es va acumulant, produint petites allaus. D'aquesta manera s'evita una gran acumulació de neu que podria donar lloc a una allau important. Com en el cas anterior, aquesta tècnica depèn d'un seguiment continuat de l'estabilitat del mantell nival.

Existeixen diferents procediments per desencadenar una allau artificialment.

Desencadenaments directes:

Desencadenament a peu. Mètode molt utilitzat antigament per les estacions d'esquí, que consisteix en desencadenar l'allau provocant una sobrecàrrega en la zona de sortida pel pas d'un esquiador. Evidentment aquest mètode és totalment desaconsellat per l'alt risc al que està sotmesa la persona que s'atreveix a tal acte. Tir directe d'explosius. Mètode també molt utilitzat en les estacions d'esquí. L'explosiu que ha de desencadenar l'allau es posa en la zona de sortida manualment, tenint en compte que l'artificier ha de circular sempre per terrenys segurs. Aquesta pràctica suposa també un cert perill per a les persones implicades en el tir. Tir d'explosius des d'un helicòpter. Mètode molt utilitzat per a protegir carreteres. La càrrega es llença sobre la zona de sortida de l'allau des d'un helicòpter. El problema d'aquest mètode recau en que no es vàlid en períodes de mal temps.

Desencadenaments a distància:

• El CATEX és un cable transportador d'explosius. Es tracta d'un telefèric del qual penja una càrrega explosiva que podem portar fins a la zona de sortida d'una o varies allaus al mateix temps. El CATEX té dos avantatges, per una banda no necessita la intervenció directa d'una persona i per l'altra es poden desencadenar allaus en qualsevol circumstància atmosfèrica.

• El GAZEX està basat en l'explosió originada per una barreja d'oxigen, propà i una petita guspira. Aquesta barreja es realitza en un tub situat en la zona de sortida de l'allau, els gasos són alimentats des d'uns dipòsits que es troben en zona segura. Presenta els mateixos avantatges que el CATEX i en l'actualitat és un sistema molt utilitzat.

• L'Avalancheur és un canó pneumàtic que dispara càrregues explosives a gran distància. Presenta l'avantatge que amb un sol canó es poden purgar varies zones d'allaus. El desavantatge és que és difícil d'utilitzar amb poca visibilitat.

• L'AVALHEX és un sistema que fa explotar una càrrega d'aire i hidrogen dins d'un globus situat per sobre del mantell nival. Cada AVALHEX disposa de suficients globus per a disparar durant tota la temporada d'hivern.

• La Daisy Bell és un sistema que fa explotar una barreja d'hidrogen i oxigen que estan continguts en un recipient en forma de campana. Aquest recipient està transportat per un helicòpter. D'aquest manera es pot fer el tir exactament allà on es vulgui, i els operaris no han de manipular explosius.