Factor humà i bons hàbits

En general s'ha d'evitar els fons de les valls estretes, una bona opció per traçar el recorregut és fer-ho per lloms.

La majoria d'allaus es donen en pendents d'entre 30º i 45º. Per a tenir una idea aproximada del pendent, podem utilitzar el mètode dels pals, explicat a l'apartat dels mètodes d'ajuda a la decisió.

L'observació de caigudes espontànies d'allaus durant l'excursió, siguin del tipus que siguin, és un important signe d'alarma.

Cal anar molt amb compte amb les zones que ens queden per sobre, les allaus de placa es poden desencadenar a distància. A més, hi pot haver desencadenament d'allaus naturals o pel pas d'altres exursionistes en vessants superiors a nosaltres.

Després d'observar que durant diversos dies el vent ha bufat amb una intensitat elevada, hem de sospitar la possible formació de plaques. Buscarem si hi ha cornises a les crestes, ja que sovint poden indicar la presència de plaques de vent.

La vegetació pot informar-nos sobres les zones típiques d'allaus: hi detectarem la manca d'arbres, branques trencades i arbres tombats o torts.

La presència de boles de neu que cauen en la línia de màxim pendent deixant un rastre clar indiquen que el mantell superficial de neu s'està humidificant i que s'està provocant una inestabilitat i, per tant, un perill d'allaus per fusió.

Els sorolls o fractures que podem escoltar o sentir (a través de vibracions) quan passem per una zona determinada ens indiquen la presència de plaques de vent.

Les fissures al mantell nival són símptomes clars d'inestabilitat.