Què són els llamps?

Segons la 'American Meteorological Society' un llamp es coneix com una descàrrega elèctrica transitòria d'alt corrent que té lloc a l'atmosfera de la Terra i amb un recorregut que es pot mesurar en quilòmetres. Estem parlant, doncs, d'un fenomen molt espectacular que té lloc durant les tempestes. Aquesta descàrrega elèctrica amb una amplada no més gran de 2,5 cm, pot transportar una intensitat de corrent fins a 100.000 vegades superior a la que es troba a les instal·lacions elèctriques de les nostres cases i pot assolir temperatures d'entre 8.000 i 30.000 ºC (6 vegades la temperatura de la superfície del Sol). Els llamps es poden produir entre dos núvols, entre diferents parts d'un mateix núvol o bé entre un núvol i el terra. En els dos primers casos parlem d'un llamp núvol-núvol (NN), mentre que si l'impacte es produeix entre un núvol i el terra parlem d'un llamp núvol-terra (NT). Per aprofundir en els aspectes físics del fenomen i la seva generació podeu consultar l'article "Coneixem els llamps?" del segon número de La revista del CENMA.

Coneixem els llamps? (1,40 Mb)

Com es detecten els llamps?

Avui en dia existeix la possibilitat de conèixer amb detall l'activitat de llamps en una zona gràcies a les noves tecnologies. En els últims 20 anys s'han desenvolupat moderns sistemes per poder-los detectar i conèixer-ne més característiques. Molts països disposen de sistemes d'aquest tipus per tal de dur a terme tasques de predicció i vigilància meteorològica com pot ser el seguiment de tempestes en temps real. Aquests sistemes enregistren l'activitat elèctrica de la zona d'interès. De la informació derivada d'aquesta xarxa també se'n poden beneficiar altres usuaris com són les companyies elèctriques, els gestors de xarxes de telecomunicacions, companyies d'assegurances, els practicants d'activitats a l'aire lliure o de muntanya, etc.

Aquests sistemes es composen de com a mínim 3 estacions remotes i d'un sistema central que processa la informació que rep de les estacions. La ubicació d'aquestes estacions està pensada per proporcionar una bona cobertura per tota l'àrea d'interès. Andorra no disposa d'aquest tipus de sensors, però el Principat queda bastant ben cobert gràcies a les xarxes de què disposen els països veïns, França, Espanya o el Servei Meteorològic de Catalunya, tot i quedar als límits de les seves zones d'interès. Existeix també un projecte europeu, l'EUCLID, on diferents països han col·laborat per tal d'interconnectar les seves xarxes i així identificar i detectar l'activitat de llamps en temps real arreu de tot Europa.

Les descàrregues elèctriques atmosfèriques generen emissions de ràdio de diferents freqüències. Per exemple, els llamps NN emeten bàsicament radiació de molt alta freqüència (VHF, Very High Frequency, en anglès), mentre que els llamps NT generen radiació de baixa freqüència (LF, Low Frequency, en anglès). El funcionament dels sensors de la XDDE es basa en combinar la detecció de la radiació VHF i la LF, d'aquesta manera es poden detectar ambdós tipus de llamps i localitzar-los geogràficament mitjançant la triangulació de la senyal rebuda per cada sensor (Figura 2).

Esquema del funcionament dels dos sensors (VHF i LF) integrats a les estacions de les xarxes de detecció de descàrregues elèctriques. El sensor VHF (esq.) detecta les emissions dels llamps núvol-núvol (punts 1 i 2), així com el punt d'inici de la descàrrega a terra (punt 2). El sensor LF detecta les característiques elèctriques de la descàrrega de retorn del llamp núvol-terra (en blau s'observen les variacions del camp elèctric E causades per la descàrrega).

Activitat de llamps a Andorra

Els llamps es poden generar en tempestes de sorra, en erupcions volcàniques o fins i tot en explosions nuclears, però, a les nostres latituds, s'originen principalment en els cumulonimbus, els típics núvols de tempesta.

Les tempestes són fortes pertorbacions de l'atmosfera generades pels cumulonimbus i que van acompanyades de pluja intensa, pedra, fort vent, llamps i trons, i en algunes ocasions neu. Les tempestes tenen lloc majoritàriament durant l'estiu, però no és estrany d'observar-ne durant l'hivern amb presència de neu i ocasionalment acompanyades de llamps.

En el següent gràfic es mostra la mitjana mensual de llamps enregistrats al territori andorrà durant el període que va del 2003 al 2007 amb la xarxa de detecció de llamps del Servei Meteorològic de Catalunya (XDDE). Durant aquest període no es va enregistrar cap llamp núvol-terra durant els mesos d'hivern i tota l'activitat es concentra durant els mesos d'estiu.

Mitjana anual dels dies de tempesta (període 2003-2007) a partir de les dades de la XDDE, considerant un pas de malla de 10 quilòmetres. Per exemple, a partir d'aquesta imatge podem saber que al quadrant de 10x10km corresponent a la meitat sud-oest d'Andorra la mijtana anual de dies de tempesta durant el periode 2003-2007 és de 24 dies de tempesta.

Què fer en cas de tempesta...

El llamps es comporten d'una manera aleatòria i impredictible, per això és molt important ser conservadors i no pecar de confiança. Prendre senzilles precaucions i decidir ràpid què cal fer en cada moment, són les millors defenses en cas de tempesta, i en alguns casos ens poden oferir una protecció molt valuosa i evitar desgràcies. Així doncs la vostra decisió és molt important

• Si sou a casa...

  Tanqueu portes i finestres, desendolleu els aparells elèctrics, no utilitzeu el telèfon i apagueu la llar de foc.

• Si sou al cotxe...

  Apugeu els vidres i tanqueu la calefacció o els passos d'aire. Eviteu el contacte amb les parts metàl·liques del cotxe que poden estar connectades amb l'exterior, com potser la maneta metàl·lica de la porta. Es recomana no parar la marxa del cotxe i seguir a una velocitat prudent.

• Si sou al carrer o a l'aire lliure...

  Allunyeu-vos d'animals molls, faroles, senyals i reixes metàl·liques, vies de tren i línies elèctriques. Per protegir els animals, feu-los jeure i intenteu que es quedin immòbils. En tots els casos s'ha d'evitar estar en contacte amb elements conductors com l'aigua o els metalls.

• Si us trobeu a la muntanya...

  Màxim risc on hi ha objectes que sobresurten (figura).

Eviteu les crestes i els cims, baixeu el més de pressa possible evitant les arestes. Allunyeu-vos de tots els objectes metàl·lics (piolets, grampons, mosquetons...), com també de l'aigua (superfícies molles, rius, llacs...). Eviteu els arbres o els blocs aïllats. En espais oberts i plans, com que vosaltres sou el que sobresurt, asseieu-vos o poseu-vos en posició fetal, però sempre aïllant-vos al màxim de les roques i el terra mitjançant materials aïllants: corda, sac de dormir, motxilla... Les zones d'arbustos, de bosc amb arbres d'igual alçada o zones enfonsades del terreny són més recomanables

Un cop passada la tempesta ...

Es recomana quedar-se en un lloc segur durant uns 30 minuts més, després de l'últim tro o llamp que hàgiu observat. La freqüència dels impactes de llamp depèn del relleu i la morfologia local. 1) Els pics més alts reben impactes més sovint, 2) les arestes, els arbres i els blocs aïllats són zones amb risc d'impacte alt, 3) les zones planes i les arestes secundàries es poden considerar zones relativament segures, tot i que poden conduir el corrent d'impactes propers (modificat de Whiteman, 2000).