Cada vegada més, molts organismes (parcs naturals, cossos de bombers, i fins hi tot els mateixos serveis de predicció) ofereixen la representació dels perfils i sondatges que realitzen (als webs, penjats a les entrades dels parcs, etc). La interpretació d'aquests perfils i sondatges pot servir per a complementar els butlletins i ajudar a planificar la sortida a la muntanya.

Un perfil consta de diferents parts:

En algun lloc del perfil, en el nostre cas a dalt a l'esquerra, apareix el nom de l'observador que l'ha fet i es descriu el lloc d'observació i les condicions meteorològiques durant la realització de l'assaig, com ara la temperatura de l'aire i la nuvolositat. En aquest espai es donen també tres paràmetres molt interessants. Per una banda l'activitat d'allaus observades, on es marca el nombre d'allaus que l'observador veu que han baixat o bé si en veu baixar alguna. L'activitat d'allaus ens dóna idea de l'estabilitat del mantell nival. L'altre és l'aspecte superficial de la neu, neu recent, neu ventada, etc. I per últim la penetració del peu, que és la profunditat de la nostra petjada i que ens indica el gruix de neu de cohesió baixa que hi ha en superfície.

• A l'esquerra de l'esquema (aquí en blau) apareix representada la resistència realitzada amb el sondatge per percussió, que es dóna kgf (quilograms força), sinònim de kilopond (kp). Un kgf-kp és la força total que exerceix sobre una superfície plana i horitzontal una massa d'1 kg que descansa sobre la mateixa per efecte de la gravetat estàndard de la Terra. Pel que fa al perfil de neu, kpf representa la resistència a la penetració de la sonda Haeffeli a la penetració. En el gràfic, la resistència creix de dreta cap a esquerra, així doncs, com més cap a l'esquerra estiguin les barres blaves, més resistència a la penetració té la neu. En general es considera que una capa és de feble resistència si té menys de 4 kpf.

• La línia vermella marca la temperatura en ºC de la totalitat del mantell. La temperatura es mesura dins el mantell cada 10 cm, i el seu coneixement és molt important per determinar quin gradient s'ha instaurat en el mantell nival.

• H és l'alçada de la neu respecte al terra, és a dir, el gruix del mantell nival. En el gràfic es mesura en cm.

• F és el tipus de grans de neu de cada capa. Els grans de neu es representen amb els símbols de la figura adjunta. La forma de representar els grans de neu varia entre els observadors, n'hi ha que posen dues columnes, on la primera és el gra més abundant i la segona el menys. Altres situen els símbols en la mateixa columna, el primer gra dibuixat és el més representatiu de la capa i el segon es troba en menys proporció (cas de la capa 1). Si els dos símbols són iguals, tant sols s'ha observat un tipus de gra (cas de les capes 2 i 5).

• Ø és la mida dels grans de neu. Aquesta es determina comparant els grans amb unes plantilles que vénen impreses en una plaqueta. Les mides de referència que apareixen en les plaquetes normalment són: 0,3; 0,6; 1,2; i 2 mm.

• D és la duresa de la capa. La duresa es mesura amb la mà, un llapis o una navalla, i ens indica el grau de cohesió de la capa. Per exemple dureses d'1 les donen capes del mantell sense cohesió, com pot ser la neu recent o una capa de gobelets. Aquestes capes acostumen a donar inestabilitats en el mantell. Les dureses altes properes a 5 acostumen a ser crostes de regel.

• Hum és la humitat de cada capa. L'assaig es realitza també de forma empírica simplement intentant fer boles de neu. Si la neu és seca tindrem valors propers a 1 i si és humida valors propers a 5.

• Den és la densitat de la neu, que s'expressa en gr/cm3 o kg/m3, el valor és el mateix. En aquesta columna s'observa si la neu és molt pesada o és lleugera. Les neus més denses tenen valors propers als 500 kg/m3 i les més lleugeres valors propers a 50-100 kg/m3.

Les primeres observacions del perfil

Per analitzar un perfil, ens fixarem en primer lloc en el diagrama de resistències. Aquí s'observa quina alçada té i, per tant, el gruix del mantell nival.

Després s'observa el seu aspecte: si té forma triangular amb una base ampla que es va reduint progressivament, es tracta d'un perfil homogeni; si pel contrari hi ha capes que sobresurten molt, podem pensar que el perfil ens mostra una placa de vent o una capa regelada. Les capes de resistència feble (inferior a 4kgf) poden donar lloc a inestabilitats en el mantell.

![](https://edna.arcalaska.co/storage/fotos_pagines_tematiques/06-PERFILS_NEU/03-INTERPRETACIO/17.jpg !"Perfil homogeni") Perfil homogeni

*Perfil amb placa de vent"

Perfil amb una capa de baixa resistència a la base

També cal observar la capa superior. En el cas de neu recent, serà una capa de feble resistència. Si trobem una capa de feble resistència i gruixuda cal pensar en la possibilitat de desencadenament d'allaus de neu recent.

![](https://edna.arcalaska.co/storage/fotos_pagines_tematiques/06-PERFILS_NEU/03-INTERPRETACIO/20.jpg "Perfil amb una capa de baixa resistència superior) Perfil amb una capa de baixa resistència superior

Totes aquestes observacions ens donaran una idea de l'estabilitat del mantell.

A continuació s'observa la temperatura, que és important per determinar el tipus de metamorfisme que estigui actuant en el mantell i el que actuarà en els propers dies. Hi ha transformacions que tendiran a estabilitzar el mantell i en canvi d'altres a inestabilitzar-lo, creant, per exemple, capes febles internes.

Si tot el mantell es troba a temperatures negatives, hi haurà metamorfisme de neu seca, en aquest cas es pot fer un càlcul del gradient. Amb un gradient de 0 a 0,05 ºC hi ha metamorfisme de feble gradient, de 0,05 a 0,2ºC hi ha gradient mitjà i amb un gradient superior a 0,2ºC hi ha metamorfisme de fort gradient. Si la temperatura del mantell supera els 0ºC això indica que conté aigua líquida i que hi ha metamorfisme de neu humida.

Observacions de detall

Es tracta d'observar les característiques de cada capa: Tipus de gra: Ens donarà informació de possibles capes febles, de plaques...

• Una capa de gobelets gruixuda representarà una capa interna molt inestable.
• Una capa de neu recent gruixuda (més de 30 cm) en superfície també.
• La neu rodona i el gebre de superfície enterrats poden donar nivells interns de lliscament.
• Una capa de facetes po funcionar com a superfícies de lliscament, i si el gradient de temperatura és important es pot transformar en una capa de gobelets.
• Una crosta de regel gruixuda pot proporcionar estabilitat al mantell nival.
• Els grans fins donen lloc a plaques, que poden lliscar sobre capes inferiors de poca cohesió.
• Un mantell format per neu rodona humida pot donar lloc a allaus de neu humida.

Mida de gra: Ens indica en quin estadi d'evolució es troben els grans de neu, per exemple, un gobelet de mida 2 mm serà gran, per tant estarà ja ben format. D'altra banda, també és important observar la diferència en la mida de gra de les capes adjacents; com més gran sigui aquesta diferència menys cohesió hi haurà entre capes.

Duresa: És un altre paràmetre interessant del perfil estratigràfic, normalment té una bona correlació amb el perfil de resistències. Ens indica en major o menor mesura la cohesió de les capes de neu. Valors propers a 1 els donaran capes amb feble cohesió, valors propers a 5 seran capes amb molt forta cohesió, com ara crostes de regel.

Humitat: Ens indica el contingut d'aigua d'una capa. Indirectament aquest valor també ens diu quin tipus de metamorfisme estarà actuant en el mantell, les neus seques estaran sotmeses als metamorfismes de neu seca i les neus humides al metamorfisme de neu humida. Una neu molt molla ens pot indicar que el mantell és susceptible a que es produeixin allaus de neu humida.

Densitat: Ens indica si una capa és lleugera o pesada. Normalment les capes de neu més denses es situen en la part baixa del mantell, si això no és així i tenim capes més denses sobre capes més lleugeres podem trobar-nos davant un mantell inestable.