Els perfils de neu

Es fan un seguit d'assajos a la neu per conèixer-ne les propietats. Cal seguir l'ordre que s'indica, ja que cada assaig és més destructiu que l'anterior. Les dades que prendrem per fer els perfils de neu són les següents:

Profunditat del mantell nival: El coneixerem en fer el forat, es mesura amb un metre o amb la sonda. Si el gruix de neu és superior a 2 metres, primer excavarem 1'5 metres, farem les observacions pertinents i després seguirem excavant

Temperatura: Es pren una mesura a la superfície de la neu tan aviat com acabem d'excavar. Es van prenent mesures cada 10 centímetres fins a 1'40 metres de profunditat; a partir d'aquí es prenen mesures cada 20 cm.

Límits de cada capa de neu: Es marquen al principi, quan acabem de fer el forat. Es passa una plaqueta metàl.lica suaument tallant la neu, i es marquen les diferents capes que notem. Al final ens quedarà el perfil amb les capes de neu diferenciades, i les podrem mesurar.

Forma dels cristalls de cada capa: Agafarem una petita mostra de neu i la mirarem amb lupa, sobre la plaqueta d'identificació. Per a representar el tipus de neu s'utilitzen uns símbols acordats a escala internacional. També ens fixarem en la mida dels cristall.

Duresa de cada capa: Per conèixer la duresa de cada capa s'utilitza el test manual. S'apliquen esforços amb diferents parts de la mà, sempre de manera horitzontal a les capes. Classificarem les capes segons aquesta taula:

Contingut en aigua a cada capa: S'agafa una mica de neu i s'apreta, tot fent una bola. Com més aigua contingui la neu, millor serà la bola.

Densitat de la neu a cada capa: Introduïm un tub de PVC amb capacitat de 0,5 litres a la neu. Aquest tub s'omple de neu i es posa en una bossa, i es pesa tot el conjunt amb un dinamòmetre. Anteriorment hem pesat la bossa i el tub sense neu.

Resistència del mantell nival: S'utilitza de manera complementària als perfils de neu i als testos d'estabilitat. Es mesura amb una sonda que consta normalment de tres trams d'un metre cadascun, d'un pes mòbil i d'una tija on hi posem el pes. Es tracta de posar la sonda sobre la neu, deixar caure el pes i observar quants centímetres s'ha enfonsat. Per a calcular la resistència final, existeix una equació que relaciona el pes (normalment 1 kg), l'alçada d'on el deixem caure, el nombre de cops que el deixem caure, l'enfonsament en centímetres, i el nombre de trams de sonda que estem utilitzant.