La neu i el vent

Des del punt de vista del transport de la neu pel vent, la topografia juga un rol essencial sobre la circulació de l'aire ja que les valls canalitzen la seva trajectòria.

A nivell local els diferents accidents de la topografia modifiquen el perfil vertical de velocitats del vent. Simplificant podem dir que quan el vent s'apropa a una cresta, a nivell del sòl s'accelera, i quan travessa una depressió, aquesta velocitat disminueix. Tal i com s'observa a la figura següent, és lògic pensar que en la zona on la velocitat del vent augmenta hi haurà deflació (erosió de la neu) i on disminueix, s'acumularà la neu.

A sobrevent del relleu el vent s'accelera i hi haurà erosió de la neu. A sotavent el vent disminueix la seva velocitat i dóna lloc a l'acumulació de la neu.

Així doncs, en la part a sotavent de les crestes, després d'un canvi sobtat de pendent, es poden formar cornises (en la mateixa cresta) i grans acumulacions de neu anomenades plaques de vent, just en el vessant inferior.

Posició de la cornisa i de la placa de vent prop del canvi de pendent d'un vessant

El vent, en transportar la neu, trenca els grans originals i forma grans fins. Aquests grans fins, en acumular-se, originen un paquet de neu amb força cohesió però molt fràgil, que podrà formar plaques.

Zona de deflació (a l'esquerra), cornisa i placa de vent acumulada just sota la cornisa.