El metamorfisme de la neu seca

Metamorfisme de feble gradient (0ºC/cm < Gt < 0,05ºC/cm)


En aquest cas, la diferència de temperatura d'un punt a l'altre del mantell nival és molt petita, i té lloc un procés que s'anomena efecte de curvatura: a causa de les diferents tensions de vapor que hi ha en la superfície del gra de neu, les seves parts punxegudes tenen tendència a sublimar-se (canvi d'estat de sòlid a vapor). El vapor d'aigua producte d'aquesta sublimació es condensarà en les parts còncaves del mateix cristall, i donarà lloc a un arrodoniment progressiu dels grans i a una uniformització de la seva mida.

Es formen els grans fins, que tenen una mida que oscil·la entre 0,22 i 0,4 mm. Per una altra banda, en els punts de contacte entre els grans apareixen formes còncaves, en aquestes zones es produeix també condensació sòlida del vapor d'aigua, formant unions entre els grans que s'anomenen ponts de gel.

Aquest metamorfisme comporta un increment en la cohesió dels grans.

Procés de formació dels grans fins

Grans fins

Metamorfisme de gradient mitjà (0,05ºC/cm < Gt < 0,2ºC/cm)


En aquest cas cada gra de neu té una temperatura una mica més elevada que el gra de neu immediatament superior. En el gra inferior es produeix sublimació. El vapor d'aigua alliberat es condensarà en el gra superior. Els intercanvis de vapor d'aigua es fan entre grans i sempre cap al gra situat més amunt. El gra que resulta d'aquest procés s'anomena faceta.

Aquest metamorfisme comporta una pèrdua de cohesió dels grans de neu. No és, però, irreversible. Si la temperatura del mantell nival s'homogeneïtza, les facetes es poden transformar en grans fins, i incrementar la seva cohesió.

Procés de formació de les facetes

Metamorfisme de fort gradient (Gt > 0,2ºC/cm)


En aquest cas la diferència vertical de temperatura és molt important, els intercanvis de vapor d'aigua entre dos grans són molt intensos. La part superior del gra sublima molt ràpidament, mentre que la condensació sòlida en la seva part inferior és molt intensa.

El resultat és la formació dels grans que s'anomenen gobelets, són de forma piramidal hexagonal i la seva mida varia entre 0,5 i 4 mm. No tenen cap mena de cohesió i poden constituir una capa de lliscament favorable en el desencadenament d'allaus de placa. Aquests grans només poden ser transformats pel metamorfisme de neu humida.

Procés de formació dels gobelets

Gobelets

Pàgines temàtiques relacionades

La neu i el vent

El Sol escalfa la Terra i la seva atmosfera. L'escalfament de l'aire varia segons les latituds: les regions equatorials són més calentes...

Llegir més
Les allaus

Una allau es defineix com una porció de massa del mantell nival que es posa en moviment per ruptura d'un equilibri entre les forces resistents...

Llegir més
Les zones d'allaus

Les allaus acostumen a baixar per unes zones determinades que s'anomenen zones d'allaus. Això provoca que moltes vegades deixin empremtes...

Llegir més