La neu

Els grans de neu que formen el mantell no tenen sempre la mateixa forma. Es van transformant a mesura que passa el temps, depenent del contingut d'aigua de la neu i de la diferència de temperatura que hi ha entre la base i la superfície del mantell nival. Aquesta diferència de temperatura s'anomena gradient vertical de temperatura.

El mantell nival, en la seva part inferior, està limitat normalment pel sòl, que es troba a 0ºC a causa de l'escalfament de l'estiu i del flux geotèrmic (calor que desprèn la Terra). En la part superior està limitat per l'atmosfera, i serà precisament aquesta la que condicionarà la temperatura superior del mantell. Així, definirem el gradient vertical de temperatura com el descens de temperatura del mantell nival des de la base al sostre per unitat lineal, i es mesurarà en graus Celsius per centímetre. Segons el gradient vertical que tingui el mantell es produirà un tipus o un altre de metamorfisme (transformacions que pateixen els grans del mantell nival). Alguns d'aquests metamorfismes tendiran a estabilitzar-lo i uns altres a inestabilitzar-lo i per tant, a produïr allaus.

Diferenciem els metamorfismes dels grans de neu en dos grans grups, depenent del contingut en aigua del mantell nival. Així, parlem de metamorfisme de neu seca quan la neu no conté aigua, i de metamorfisme de neu humida quan sí que en conté.

El metamorfisme de la neu seca pot ser de tres tipus segons el gradient de temperatura:

· Gradient feble: quan el gradient vertical de temperatura és inferior a 0,05ºC/cm. · Gradient mitjà: quan el gradient vertical oscil·la entre 0,05ºC/cm i 0,2ºC/cm. · Gradient fort: quan el gradient vertical és superior a 0,2ºC/cm.

Exemple de càlcul de gradient de temperatura