De tots els criteris utilitzats per a identificar les zones d'allaus, els més útils i fiables són aquells basats en l'observació de la vegetació. Pràcticament tots ells es basen en la destrucció total o parcial de la vegetació quan es produeix l'allau.

Existeixen dues formes d'observar l'impacte de les allaus sobre la vegetació: per un costat les observacions de paisatge, i per l'altre les observacions de detall.

Observacions de paisatge

Zonació vertical del bosc

La zonació vertical del bosc és una de les alteracions més evidents produïdes sobre la vegetació. El pas de les allaus produeix una destrucció del bosc en franges verticals. La zonació pot ser de diferents tipus:

Si la destrucció del bosc ha estat total i l'allau es repeteix amb freqüència, de forma que el seu període de retorn és tan baix que no es permet la regeneració del bosc, la zonació vertical està composada per franges de coníferes (bosc autòcton) i franges amb prat alpí. Si el període de retorn és més llarg, en les zones afectades per l'allau creixen diferents espècies vegetals que es succeeixen en el temps. En primer lloc, acostumen a créixer arbustos aïllats que van formant un mantell més espès a mesura que passa el temps. Aquesta cobertura d'arbustos acostuma a donar inestabilitat a la neu, doncs deixa espais amb aire per sota del mantell nival. En aquest cas hi haurà franges de coníferes i franges d'arbustos. En una etapa més avançada poden començar a créixer arbres caducifolis dins de la zona d'allaus, els troncs d'aquests arbres, molt flexibles, resisteixen molt millor que les coníferes l'impacte de les allaus. En aquest cas tindrem franges verticals de coníferes i franges de caducifolis. Per últim, en la zona d'allaus poden començar a créixer coníferes, si l'interval entre allau i allau ho permet. En aquest cas tindrem franges verticals de coníferes adultes i franges de coníferes joves. Aquests diferents tipus de zonacions ajuden a fer-se una idea del període de retorn d'una allau determinada.

Zonació del perfil longitudinal del bosc

Es tracta d'una zonació on la vegetació es distribueix en franges horitzontals. És deguda a les diferents magnituds que poden arribar a tenir les allaus dins d'una zona d'allaus. D'aquesta forma, en la zona de sortida on la proporció d'allaus és més alta (en ella circulen les allaus petites i les de gran magnitud), hi haurà prat alpí. El període de retorn en aquesta zona no permet que creixi una vegetació més complexa.

Més avall començaran a créixer arbustos, seguits de caducifolis de troncs flexibles i finalment per petites coníferes que evolucionen cap al bosc autòcton de coníferes adultes (normalment els arbres d'aquestes zones presenten evidents ferides causades pel pas de les allaus).

Bosc esclarissat

En les zones on les allaus no són gaire freqüents, el bosc no queda destruït per complet, sinó que els arbres queden ferits o són arrancats de forma selectiva. Aleshores podem observar en el paisatge un bosc esclarissat.

Observacions de detall

Aquests tipus d'observacions es realitzen normalment en el camp, allà on el pas de l'allau no és evident en la fotografia aèria. Són observacions molt útils per a certificar el pas de l'allau en un sector dubtós, i per tant, els més útils per als excursionistes.

Arbres que creixen protegits

Amb freqüència i especialment en zones de sortida, s'observen arbres que creixen vessant avall protegits per ressalts rocallosos, mentre que la resta del vessant està ocupat per prat alpí. Aquests arbres acostumen a ser petits, doncs quan creixen les allaus els hi arranquen la capçada.

Acumulacions de troncs

Els arbres que ha arrancat una allau s'aniran dipositant a mesura que aquesta perdi força. Aquest fenomen produirà una acumulació important de restes de vegetació, especialment de troncs. Normalment aquests queden orientats en la direcció del flux de l'allau.

Arbres amb la capçada tallada

Moltes vegades les coníferes creixen protegides darrera de ressalts rocallosos. Quan baixa l'allau talla la capçada que és la part que sobresurt i queda desprotegida. Aquest fenomen també es dóna quan la part inferior dels arbres queda protegida pel mantell nival i hi passen les allaus per damunt.

Branques trencades

El pas de l'allau pot trencar algunes branques dels arbres, gairebé sempre les que miren vessant amunt, i deixen arbres d'aspecte asimètric. No s'han de confondre aquests arbres amb els produïts pel vent (les branques falten en la direcció en la que venen els vents dominants) anomenats arbres bandera.

Senyals d'impacte en els troncs

Les allaus, quan baixen, arrosseguen partícules vegetals però també blocs rocosos. Quan aquests impacten sobre els troncs produeixen ferides a l'arbre. Aquestes són fàcils d'observar i ens indiquen que l'allau ha afectat la zona.

Arbres cargolats i inclinats

El pas de l'allau i especialment la neu del dipòsit que aquest deixa poden inclinar els arbres. Quan la neu es fon, l'arbre tendirà a aixecar-se. El resultat d'aquest procés són arbres amb la part inferior del tronc arquejada. L'efecte és molt similar quan es produeix reptació del sòl, fenomen molt corrent en l'alta muntanya.